la espera

• País: España
• Categoría: Pintura
• En Artelista desde: 8 de noviembre del 2008

© Todos los derechos reservados

L’ULL, LA PERCEPCIÓ I LA LLUM


L’aventura visual que ens proposa Quim Serrano i el viatge poètic de David Ramos s’uneixen com un teixit de relacions on el punt d’encontre és la mirada. Una mirada, uns ulls que han estat els mitjancers entre l’existència i la divinitat des dels temps més antics, però podem dir que entre els ulls la distància desapareix o es buida en el vertigen de les pulsions emocionals per escriure les històries. El so del poeta, transformat en energia, ens acosta en aquest concepte que tan podem llegir en el seu text - Entre pupilas deben / Escribirse las historias- com en las pintures.

Aquest treball visual d’en Quim Serrano ens atrapa des de la distància com a miratge. És a dir, penso en la seva obra i com l’experiència individual mai no es troba tan llunyana perquè es poden unir les mirades. El seu viatge artístic ha deixat a la intempèrie uns icones i uns símbols que, desprès de passar per alguna etapa més encriptada, tornen a desvetllar la nuesa d’un principi vital que l’acompanya des de sempre.

El símbol que parteix del quotidià és el més arquetípic, relacionat amb el poder de la llum i els antics déus del sol, i pot ser també un talismà que ens protegeix, però certament l’ull com a element de percepció es una conseqüència de la claredat interior, de les idees, dels conceptes, dels èxtasis del ser humà... L’ull, amb aquest tram de percepció que s’endinsa en les emocions i els sentiments, és llum amb tota mena de connotacions que ens atrapen i ens fan veure més enllà dels límits visibles per entrar en l’espai imaginari on interpretem somnis, sentiments i intencions.

El tram que uneix l’ull amb la llum és el mateix que es produeix en l’ànima de qualsevol ser humà quan dialoga amb el seu entorn. Però aquests ulls pintats són com traços-espurna que, des de l’exploració continua dels llenguatges i de les noves tècniques, fan que l’ull esdevingui un símbol de vida sense deixar a banda totes les complicitats generades en el seu contacte amb la història. Vull dir amb això que no podem saltar-nos aquells dards surrealistes - el poder de l’ull va ser molt important per a ells -ni oblidar les referències sexuals d’un Bataille, ni les tesis freudianes, ni les diferents tendències creatives com les del pop-art o les del grafit.

Un dels projectes de Quim Serrano és una interpretació contemporània a través de Santa Llùcia i de com ornamentar amb la visió d’avui una antiga capella. La santa, una de les protectores més emblemàtiques de la ceguesa i de les malalties dels ulls, es transforma des d’aquesta percepció que permet reinventar i construir cada vegada des de nosaltres mateixos, sense caure en les tradicions ni sentir-nos condicionats per les imposicions. Una forma de guarir-nos és la llibertat de deixar-se portar per la mirada nua i renovada d’una intimitat que es produeix entre tots aquests ulls que es troben, com els que veiem en les imatges o llegim en els poemes de l’exposició, perquè com ens assenyala David Ramos,

Una historia es un tejido
Nutrido de existencia.
Somos y existimos cuando
Podemos llegar a
Y ser en el otro.

I nosaltres, des de la nitidesa i la qualitat d’una obra que ens atrapa, tan sols he seguir els suggeriments d’aquests encontres, escriure des de la percepció oberta la nostra pròpia aventura visual i endinsar-nos en la fascinació d’un espai imaginari on la vida, amb totes l’ energia, anticipa la unió de les nostres pulsions més antigues.

Glòria Bosch