© All rights reserved
El dolor és una sensació llarga i profunda, habita en petites dosis en la respiració.
Arriba un punt que ja no el sens, ja que sempre hi és. De tant en tant, esclata el silenci majestuós,
però torna. I es recorda una il.lusió que un dia tingué, ja mai més tindrà. Li queda encaixar els fragments que el dolor li ha deixat. No encaixen. I no encaixaràn, no insisteixis. I veu com tot es torna absurd. Boig. De mentida.
L\'artista sense fe. Si és que és artista, és absurda com ella sola.
A work may have a beginning and an end. Perhaps the order never comes.
While drawing up work, an unfinished work, a sketch, is now perhaps a work.
I am interested to capture a moment that something still undefined and, when completed and not used.
There have to start to go on forever. I think ...
See more information about Sílvia colomina gómez
Reviews (0)
Spain
