bocairent

Bocairent
Els musulmans denominaren Bekirén (pinya o rusc); durant la seua estada, Bocairent romangué integrada en la taifa de Dénia. En 1179, pel Tractat de Cazola restà adscrita a la Corona d'Aragó. En 1240 hi ha escrits de Jaume I que l'esmenten com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent. En 1245 arriba la conquesta cristiana. En 1248 una revolta morisca ocupa el castell. La primera carta pobla arriba en 1255 atorgada per Ximén Pérez d'Arenós. Jurisdiccionalment restà adscrita a la de Xàtiva. A principis del segle XIV Jaume II atorgà Bocairent i Castalla a Jaspert vescomte de Castellnou. En 1338 és recuperada per a la Corona regida per Pere IV el Cerimoniós, qui va crear la baronia d'Ontinyent, que integrava a més a més Bocairent i Biar, i va donar-li-la a Berenguer de Vilaragut i Sarrià. En 1370, Pere IV el Cerimoniós, atorgà a Bocairent el privilegi d'imposar cises i d'exportar vi i oli a Castella i al Regne de Múrcia; el 13 de març d'aqueix any el rei incorpora Bocairent a la Corona com a Vila Reial i amb vot Corts i li incorpora Alfafara. En 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell de Banyeres. En la primera guerra de les Germanies la població recolzà Carles I. Per la qual cosa aquest els va recompensar amb l'autorització per a la celebració de fira anual fixada per al període de l'1 al 15 de setembre, així com la realització de mercat setmanal els dimarts